Història de l'Institut de Litúrgia ad instar facultatis (ILF)
Els estudis de Litúrgia revesteixen una gran importància a la ciutat de Barcelona, i s’obren a les diòcesis de Catalunya i d’Espanya sencera, com també a les diòcesis d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Han passat més de cent anys des que es va iniciar amb gran força la tradició litúrgica moderna a les diòcesis catalanes. En aquest context, l’any 1915, i amb el ple suport de l’episcopat, ja va tenir lloc el I Congrés Litúrgic de Montserrat. El monestir ha estat un fogar per als estudis i la praxi litúrgica, i ha donat grans figures en el camp litúrgic com ara el P. Adalbert Franquesa, el P. Dr. h.c. Alexandre Olivar i el P. Jordi Pinell.
El 1954 un grup de joves sacerdots de la diòcesi de Barcelona que havien dut a terme estudis de litúrgia a Roma i a París, constitueixen un Institut de Litúrgia, de caràcter privat, que expressava el sentir litúrgic comú. El 1958 un d’aquests sacerdots, Pere Tena Garriga, futur sots-secretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, funda el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL), que s'avança a la nova sensibilitat litúrgica que quedaria reflectida a la Constitució Sacrosanctum Concilium del Concili Vaticà II, promulgada el 1963. El Centre de Pastoral Litúrgica tingué aviat una revista pròpia (Phase), fundada pel mateix Mn. Tena l’any 1961.
El 1968 es funda la Facultat de Teologia de Barcelona, en la qual emergeix un potent Departament de Litúrgia, l’embrió del qual són liturgistes de Barcelona i d’altres diòcesis, que uneixen esforços per crear un centre de prestigi; cal esmentar Mn. Pere Farnés, Mn. Joan Bellavista, el P. José Aldazábal i Mn. Miquel dels Sants Gros. La tradició litúrgica catalana s’expressa així mateix en la constitució d’una Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, pertanyent a l’Institut d’Estudis Catalans, fundada el 30 de juny de 1969, i que compta actualment amb una trentena de membres. Aquesta societat científica, formada per investigadors eclesiàstics i no eclesiàstics, posseeix un òrgan d'expressió propi que porta per títol Miscel·lània Litúrgica Catalana.
El 15 d’agost de 1986 s’erigeix canònicament l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, incorporat a la Facultat de Teologia de Catalunya, que és la continuació natural del seu Departament de Litúrgia. Des del primer moment, Mons. Dr. h.c. Pere Tena, el fundador, va voler que l’Institut fes una proposta acadèmica que unís l’estudi de les fonts litúrgiques, l’ars celebrandi, la teologia litúrgica, la història de la litúrgia i la pastoral litúrgica.
Finalment, gairebé quaranta anys després, l’11 de juny de 2020, la Congregació per a l’Educació Catòlica, a instàncies de l’Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan-Josep Omella, erigeix l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis, integrat en l’Ateneu Universitari Sant Pacià, amb uns estatuts aprovats provisionalment per cinc anys, i en nomena el primer President.
La figura de Mons. Dr. Pere Tena Garriga (1928-2014)
Va néixer a L'Hospitalet de Llobregat el 14 de maig de 1928 i morí a Barcelona el 10 de febrer de 2014. Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona (1940-1949) i Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1950-1954). Fou ordenat prevere el 29 de juliol de 1951 a Barcelona, diòcesi on desenvolupà gran part del seu ministeri sacerdotal i episcopal.
Era una autoritat reconeguda mundialment en el camp de la litúrgia. A Barcelona, essent encara sacerdot, fundà el prestigiós Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), que ha tingut una gran influència en l'aplicació de la reforma del concili Vaticà II, primer en l'àmbit català i després arreu d'Espanya, i fins i tot en el món llatinoamericà, especialment per mitjà de la revista Phase, publicada en castellà.
Fou cridat a treballar en la Cúria romana, des de 1987 a 1993, on va ser sotssecretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, on va fer una tasca molt reconeguda.
El 1993 va ser nomenat per Joan Pau II bisbe titular de Cerenza i auxiliar de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Ricard M. Carles. Donada la importància de la seva especialitat en litúrgia, des de 1997 va ser president de la Comissió de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola.
L'any 2001 va ser investit Doctor honoris causa pel Pontifici Institut Litúrgic de San Anselm de Roma. Va destacar com un teòleg i un pedagog de la litúrgia; en els seus judicis, mesurat, sempre fidel a l'Església i atent als signes dels temps. El seu pensament litúrgic és el que inspira l'orientació teològica i litúrgica de l'ILF, que el considera el seu principal fundador.